DROGUES LEGALS QUE AFECTEN EL SISTEMA NERVIÓS

• Hi ha susbstancies d' ús comú que perjudiquen al sistema nerviós , que normaltment podem dir que son "drogues".

      Cafeina

• La cafeina: es troba en molts liquids i menjars com: el cafe , al te , al cacau , al xocolate, i a la major part de de les begudes de cola. Es consumida pels humans i produeix un efecte temporal  l' augment del ritme cardiac  i la eliminacio de la somnolencia. Tambe algunes medecines , com ara les pastilles per a aprimar-se i els farmacs contra el refredat tambe contenen cafeina. Ademes el consum de cafeina en moltes quantitats pot poroduir una intocxicació.

• Simptomes de la cafeina:

1. Insomni
2. Nerviosisme
3. Exitació
4. Problemes gastrointestinales

      

       Tabac

• El tabac es un producte de la agricultura originaria de America , a partir de fulles de Nicotina Tabacum. Es un producto que conté nicotina , que augmenta el ritme cardiac i eleva la pressió arterial. Les enfermetats mes comuns produides pel tabac són la bronquitis i el enfisema. Tmbe el tabac pot provocar arteriosclerosi a consequencia de les lesions que produeix en els vasos sanguinis.També la resta dels components con el alquitrà , produeixen cancer de pulmó , de boca , de  bufeta i altres.

                                                  

                             

                   L' alcol i els seus efectes


             L' alcohol produeix danys greus en molts organs:

• Malalties del sistema digestiu com ara gastritis , úlcera , cirrosi hapàtica i alguns tipus de cancer.
• Obesitat a causa de les caolories que produeix l' alcohol. També causa desnutrició com a resusltat de la mala alimentacio que acompanya l' alcoholisme.
• Lesions en el sistema nervios , que produeixen un deteriorament intel·lectual i la perdua de memòria.

                 Conclusió: Espanya ocupa ocupa el segon lloc europeu en el consum d' alcohol.

• Ací teniu una presentació sobre el sistema nerviós en general:

http://www.slideshare.net/guest4c4f44/sistema-nervioso-2585802#

1.                  

El cannabis (psicotrópico)

Los términos cannabis y marihuana, entre muchos otros, hacen referencia a las sustancias psicoactivas que son consumidas de la planta Cannabis sativa con fines recreativos, religiosos y medicinales. De acuerdo con la Organización de las Naciones Unidas se trata de la sustancia ilícita más utilizada en el mundo.

El compuesto químico psicoactivo predominante en el cannabis es el tetrahidrocannabinol.

-Efectos:

Las manifestaciones clínicas producidas por una intoxicación aguda por Cannabis son muy variables entre personas y dependen de la dosis, del contenido de THC, de la proporción THC/CBD, de la forma de administración, así como la personalidad, las expectativas y experiencias previa del sujeto y también del contexto en que se consume.

Algunos autores afirman que las personas que consumen grandes cantidades de marihuana pueden presentar desorientación, despersonalización, paranoia y probables alucinaciones. Algunos estudios sugieren que puede producir enfermedades mentales graves como psicosis tóxicas en las que aparecen síntomas como alucinaciones y delirios graves,mientras que otros indican que puede acelerar la aparición de enfermedades psicóticas.

A largo plazo el consumo de cannabis se ha evaluado en diversos estudios que lo correlacionan con el desarrollo de ansiedad, psicosis y depresión, además del desarrollo de trastornos de pánico, independiente de si se continúa consumiendo o no, actuando, por lo tanto, el cannabis como detonante en al menos el 33% de ataques de pánico sufrido por pacientes, que lo presentaron por primera vez y 48 horas post-consumición.

El consumo a largo plazo de la marihuana puede llevar a la adicción, es decir, a la búsqueda y uso compulsivo de la droga a pesar de conocerse sus efectos dañinos sobre el funcionamiento social en el contexto familiar, escolar, laboral y recreativo.

Fumar cannabis es el método más perjudicial de consumo, ya que la inhalación de humo de materiales orgánicos pueden causar problemas de salud diferentes. Cabe aclarar que estos riesgos se refieren exclusivamente al hábito de fumar cannabis, que es la forma de consumo más habitual, y no se aplican al consumo por ingestión ni por vaporización.

-Uso médico:

Actualmente se investigan los usos médicos de la marihuana para diversas enfermedades, lo que ha generado, de nuevo, cierta polémica. Muchos estudios afirman que es eficaz frente a las náuseas producida por tratamientos de quimioterapia o de tratamiento contra el sida, su efecto estimulante del apetito ayuda a combatir la inapetencia, así como la anorexia. También puede ayudar a reducir la presión ocular asociados a glaucoma.

La planta de la marihuana .

Aquí podemos observar los cogollos de la marihuana.

Malalties neurodegeneratives.

S'agrupen baix aquesta denominació una sèrie de malalties ocasionades per la degeneració de les cèl·lules nervioses del cervell.
Són mes comuns en persones d'avançada edat perque augmenta el deteriorament cel·lular.
Són transtorns que produeixen invalidesa.

Les malalties neurodegeneratives més importants són: l'Alzheimer, Parkinson...

La malaltia d'Alzheimer, o simplement alzheimer, és la demència més comuna. És incurable, degenerativa i terminal. Va ser descrita per primer cop pel psiquiatre i neuròleg alemany Alois Alzheimer durant l'any 1906.
El símptoma més comú que es detecta és la pèrdua de memòria, així com la dificultat per recordar coses apreses recentment. 
A mesura que la malaltia avança, apareixen símptomes com la confusió, la irritabilitat i l'agressivitat, canvis d'humor, pèrdua de memòria a llarg termini i de sensibilitat. Gradualment, també es perden les funcions corporals, tendint finalment cap a la mort. El pronòstic individual és difícil d'assegurar, ja que la durada de les etapes és molt variable. L'Alzheimer, per altra banda, presenta un període indeterminat de temps mentre es desenvolupa, abans d'esdevenir del tot evident. Per això, és possible que progressi sense diagnosticar durant força anys.
Les causes i la progressió de la malaltia no són clares. Els estudis indiquen que la malaltia està associada a les plaques senils i cabdells neurofibrilars en el cervell. Els tractaments que s'utilitzen actualment per tractar-la causen petits beneficis simptomàtics; però encara no hi ha tractament per retardar o detenir la malaltia.

La malaltia de Parkinson; es deterioren les malalties que controlen el moviment involuntari de la musculatura.
El simptoma mes característic és un moviment semblant a un tremolor que afecta a mans i peus.

Ninguna d'aquestes enfermetats no tenen cura.

  MALALTIES I TRASTORNS DE TIPUS          NEUROLÓGIC

Malalties del sistema nervios: són degudes al mal funcionament de les neurones o a les lesions provocada per diverses causes. Exemple aquest cervell:

Causes

• Augment de la pressió arterial
• Colps
• Manca de red sanguini
• Infeccions

Malalties importants

• L´epilepsia: és produeix quan un grup de neurones del sistema nerviós central produit per una serie d´impulsos nerviosos que transformen les funcions cerebrals. Pot tenir origen en en les lesions cerebrals. Durant els atacs d´epilepsia es produeixen convulsions musculars , es perd la consciencia i salteren les percepcions del sentits.

• La meningitis: és una inflamació de les membranes que embolcallen i protegeixen l´encèfal i la medul·la espinal. Es tracta d´una malaltia , que pot ser greu per que si no estracta ràpid , la infecció pot afectar el teixit nerviós i provocar danys irreversibles.

• L´esclerosi múltiple: és la destrucció lenta i progressiva de la mielinaque recobreix els àxons  d'algunes neurones. Les neurones afectades no transmeten correctament l´impuls nerviós.

            Símptomes de l´esclerosi múltiples:

• Cansament
• Dificultat de moviments
• Perdua de la visió

                     

Ací teniu un video sobre esclerosi múltiple:

                                         

Les Drogues i l'adicció

Les drogues són subtàncies químiques d'origen divcers que actuen sobre el sistema nerviós.
La zona més sensible als seus efectes és el cervell.
Les drogues s'utilitzen per a modificar l'estat d'ànim. Tenen moltes aplicacions en medicina, especialment en psiquiatria i en el tractament de processos molt dolorosos perque inhibeixen les funcions dels receptors dels dolors, per a aquesta funció s'utilitzen les drogues analgèsiques.

Quan una persona no es capaç de ser feliç o viure amb normalitat sense consumir inguna subtància es considera que és psicològicament dependent.
Es considera adicta a una persona que té dependència fisiològica a més de psicològica.

-Estimulants:

   (Amfetamines) Provoquen adicció rapidament, tenen efectes secundaris com                                      hipertensió,al·lucinacions, convulsions i coma.

   (Cocaïna) Provoca depressió, cansament, atacs de cor i fins i tot la mort.

-Despressores:  

   (Morfina, heroïna) Provoca apatia, cansament, pèrdua d'autocontrol, abstinència, i dolors molt         forts.

-Al·lucinògenes:

   (Barbitúrics) Provoquen un deteriorament físic i mental.

   (Marihuana) Provoquen confusió, pèrdua de control i desequilibri mental.

   (LSD i altres drogues) Provoquen pèrdua de novió del temps i espai, percepció distorsionada de       la realitat i alteren el caràcter.

                        Les funcions superiors 

El cervell regula les activitats superiors. Dividit en quatre lòbuls, hi resideixen les àrees que controlen les funcions superiors, el moviment muscular i els sentits. Algunes funcions cerebralsestan localitzades en àrees concretes, mentre que d'altres es troben disperses. 

Un altra part de l'encèfal, el cerebel, el exerceix el control dels moviments del cos i la postura. Les propostes cerebrals hi reben els ajustaments i les modificacions necessaris per a poder fer moviments suaus i precisos. 

El bulb raquidi està unit a la medul·la espinal. Controla les funcions vitals involuntàries com ara el ritme cardíac, el ritme respiratori, la deglució i el calibre dels vasos sanguinis. També intervé en actes reflexos de protecció, com ara la tos, el vòmit, l'estornut i el songlot. 

  

LA MEDUL·LA ESPINAL I L´ACTE INVOLUNTARI

• Acte reflex; és la manera més ràpida de respondre a un estimul , es una resposta reflexa o involuntaria.
•  Esta acció es una resposta involuntaria que provoca la conducció d´un mensatge a la med·la espinal la cual coordina la resposta portantla a cap
  
  

Acte reflex

• Arc reflex: és la cadena de neurones que intervenen en aquesta acció formada , per la neurona sensitiva, la interneurona , que  constituexen aquest proccés.

• Per a que es produisca el arc reflex es necesari que es estiguen tres elements relacionats:

1. Receptors
2. Neurones
3. Efectors

• Aci teniu un video sobre el arc reflex i acte reflex

Substància blanca, substància grisa. 

En el sistema nerviós central, els àxons de les neurones s'associen en feixos, d'aspecte blanquinós a causa de la mielina que tenen. Aquestes zones es coneixen com a substància blanca. Es localitza a l'interior de l'encèfal i a l'exterior de la medul·la espinal. 

Els cossos neuronals, que no tenen mielina constitueixen l'anomenada substància grisa. Es troba a l'escorça de l'encèfal i a l'interior de la medul·la espinal. 

La velocitat de propagació de l'impuls nerviós.

                     
-Impuls electric:

És una ona de  descarrega eléctrica que viatja al llarg de la menbrana cel·lular modificant la seua distribució de carrega eléctrica. Es transmet en un sentit , entra per les dentrites , travessa el cos cel·lular i ix per l´àxon.

Velocitat de propagació de l´impuls nerviós

La velocitat amb què es propaga l´impuls nerviós no és igual en totes les neurones.Depén si l´àxon esta envoltat o no d´unes cèl·lules especials anomenades cèl·lules de Schwann.

Parts d´una  neurona

Les cèl·lules de Schwann tenen una susbtacia anomenada mielina de aspecte blanquinós , que impedeix el pas de l´impuls nerviós i provoca que aquest només es propague per les zones entre les cél·lules de Schann.

Aquest tipus de transmissió s´anomena conducció salatòtia.

Parts d´una neurona

Ací teniu un video sobre la velocitat de propagació de l´impuls nerviós:

El sistema nerviós.

Està format pel sistema nerviós central i el sistema nerviós perifèric.

-El sistema nerviós central:
Constitueix el centre de control i coordinació de l'organisme.
Perceb estímuls i elabora les respostes. L'encéfal  elabora respostes conscients i des de la medul·la espinal parteixen les respostes involuntàries.
A l'encéfal s'hi distingueixen tres regions: cervell, cerebel i bulb raquidi.

La medul·la espinal és un cordó de teixit nerviós situat en la zona dorsal, protegit per la columna vertebral. De la mèdul·la ixen els nervis motots i hi arriben els sensitius.

--El sistema nerviós perifèric:

Està format per els nervis sensitius i motors.

Segons els lloc d'on provenen els nervis poden ser cranials, de l'encéfal (nervi òptic, acústic i facial), raquidis, els que provenen de la medul·la espinal (nervi ciàtic).

Segons la funció el sistema nerviós perifèric es divideix en:

-S. Nerviós somàtic: Innerva els musculs esquelètics i és responsable dels moviments voluntaris.
-S.Nerviós autònom: Està a carrec de la activitat involuntària dels organs interns com el cor.

Nivells d'integració nerviosa:

El nostres S.Nerviós és una estructura complexa i jeràrquica. Hi ha petits circuits de neurones que fan una funció concreta com l'acte reflex.

El nostre sistema nerviós està format per diversos nivells, per a controlar tota la quantitat inimaginable de circuits neuronals que tenim al nostre cos hi han altres neurones que el regulen i que, al seu torn, són regulades per altres d'un nivell superior.

Les estructures del nivell superior controlen a les inferiors.

En el nivell superior trobem estructures com l'escorça cerebral.

(escorça cerebral)

Molts dels nostres òrgans i aparells adapten el seu funcionament a l'estat del nostre cos a cada instant, això es deu al sistema nerviós autònom.

El sistema nerviós autònom està integrat per tres divisions:

-Sistema nerviós simpàtic.

                                                     (Aquestos amb funcions antagòniques)

-Sistema nerviós parasimpàtic.

-Sistema nerviós entèric. (Controla el tracte digestiu)

Les cèl·lules del sistema nervios.


Les cèl·lules més nombroses i importants encarregades de trasmetre impulsos nerviosos són les neurones, unes cèl·lules molt esècialitzades. 

Segons la forma i la funció hi ha dirversos tipus de neurones: 

-Neurones sensitives o aferents. Tenen el cos neuronal situat al mig de l'àxon.                                                                                                                 

-Transmeten impulsos desde la perifèria cap al sistema nerviós central. les neurones aferents somàtiques s'encarregen de conduir estímuls com ara el calor, la temperatura, el tacte i la pressió, mentre que els aferents viscerals condueixen estímuls que provenen de les visceres, les glandules i els vasos sanguinis. 


- Neurones motors o eferents. Tenen el cos cel·lular situat en un extrem pel qual, a través de les dendrites, entra l'impuls nerviós a la neurona. Condueixen impulsos des del sistema nerviós central cap a les cel·lules efectores.                                                                                                                                                                                                                                     
-Igual que les sensitives, hi ha neurones eferents somàtiques i eferents viscerals. Les primeres s'encarregen d'enviar estímuls cap al múscul esquelètic, mentre que les segones transmeten impulsos involuntaris al múscul llis i a les glandules. 

Els àxon de moltes neurones es reuneixen i formen els nervis. Alguns àxon, com ara els que formen el nervi ciàtic, poden fer un metre. 

Sistema Nerviós

Benvinguts, ús presentem aquest blog sobre el sistema nerviós.


El sistema nerviós és una de les característiques més importants dels éssers vius, es percebre sensacions i respondre als estímuls tant interns com externs.
Sentir, veure, somiar, sentir calor, correr davant d'un perill o la percepció de nosaltres mateixos com a persones són productes del funcionament del nostre sistema nerviós.

El sistema nerviós és molt complex. Està format per diversos tipus de cél·lules, substàncies químiques secretades per aquestes cél·lules i altres estructures. No obstant aixó, el seu funcionament és senzill. Bàsicament consisteix en l'aparició d'estimuls i en l'elaboració de respostes a aquests estímuls.